El holocausto infantil en España: "Los asesinos de ángeles"

Nuestra muy querida y apreciada ministra de Igualdad, Bibiana Aído, hizo público ayer en Cádiz, durante la presentación de "Nuevas Energías", "su interés" por la opinión de la Iglesia Católica en cuanto a la reforma de la ley del aborto. Sin duda, hoy en día empezamos a vivir una etapa que será calificada como oscura en los libros de historia de nuestros hijos. El Holocausto que tuvo lugar en el III Reich resurge hoy con Bibiana Aído y otros, aunque éstos no van contra los judíos, comunistas... sino que pretenden la aniquilación de todo ser humano ya se trate de un "aún no recién nacido" judío, cristiano, musulmán, ateo...
Es completamente inconcebible que una chica de 16 años pueda abortar, asesinar a su propio hijo, sin el previo consentimiento paterno cuando ni siquiera puede pedir una cerveza en un bar. Por lo que podemos apreciar, para el partido socialista es algo de lo más normal.
Bibiana Aído critica la defensa de la Iglesia en pro de la vida i dignidad humana y ha lanzado fuertes críticas hacia la figura del obispo de Cádiz, Monseñor Antonio Ceballos, por su implicación en la lucha por la dignidad del género humano.
Con esta actitud, Bibiana Aído se afilia así con algunos políticos del PSOE y viceversa cuya transigencia con el aborto les califica como "asesinos de ángeles".
Es necesario que pensemos hacia dónde camina España y que tomemos medidas urgentes.

"El crimen mayor está ahora, no en los que matan, sino en los que no matan pero dejan matar" (José Ortega y Gasset).

Ut sementem feceris, ita metes (Séneca)- "Lo que siembres, recogerás"

Sin duda y tal y como dijo Leire Pajín, la presidencia de ZP se trata de un "fenómeno histórico planetario", la verdad es que la chica tiene razón. La presidencia de ZP roza en importancia con el acontecimiento del Big Bang, su presidencia tan nefasta, su falta de liderazgo y de seriedad, la incompetencia de sus ministros,sus mentiras y el proceso de degeneración moral que pretende llevar a cabo en todos nosotros serán objeto de estudio por expertos analistas políticos del futuro, aunque desgraciadamente creo que difícilmente hallarán respuesta alguna a las innumerables fechorías que este individuo y su gobierno han cometido. Por favor, en las próximas elecciones, vota con cabeza. No permitas que esta gente se ría de ti, de todos nosotros.

"Tu es Petrus"

Benvolguts,

Ahir vàrem celebrar les solemnitats de Sant Pere i Sant Pau al si de la nostra estimada Església.

Vull aprofitar aquesta festivitat (en molts indrets celebrada diumenge ja que aquest any s'esqueia en dilluns) per remarcar la importància d' un d' aquests personatges el qual va tenir un paper rellevant (l'altre també) en la difusió inicial de la Bona Nova i en la fundació de la primera cominitat cristiana de Roma.

No obstant, nosaltres ens centrarem en la figura de l'apòstol Pere, pescador de Galilea, apòstol de Crist i "pescador d'homes".

Pere suposà per a nosaltres el cap inicial de la nostra Església i actualment ho és encarnat en la figura del Papa. Sume Pontífex, Vicari de Crist, Successor de Pere. Sempre resonen i sempre han de ressonar aquelles paraules que Crist dirigí a Pere a Cesarea de Filip, a la Galilea: Tu es Petrus et super hanc petram aedificabo ecclesiam meam et portae inferi non praevalebunt adversus eam. ( "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.) -Mt 16, 18-. A través d'aquestes mateixes paraules hem de reconèixer l'autoritat que Crist ha conferit a Pere i al Sant Pare actual per heretat. No obstant això, desgraciadament veiem com fins i tot dins de la mateixa Església la "infalibilitat Papal" s'ha vist atacada d'un mode cruel i injustificat.

La infalibilitat pontifícia constitueix un dogma, segons el cual, el Sume Pontífex està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església una ensenyança dogmàtica en temes de fe i moral sota la denominació de "solemne definició pontifícia" o declaració "ex cathedra", així doncs, com qualsevol altra veritat de fe, no s'atén a cap tipus de discussió per a ésser aprovada.

No obstant aquesta veritat dogmàtica, com deia abans, ha estat atacada en diverses ocasions fins i tot dins del mateix si de la Santa Mare Església, hi han hagut sacerdots que l'han posada en dubte, un d'aquests fou Hans Küng qui fou també l'autor de nombroses crítiques contra la figura del nostre estimat Papa Joan Pau II i el seu pontificat.

Per anar acabant només voldria exposar una cita (continuació de la d'abans exposada) en la que encara podem apreciar més com Crist confereix el seu legat a Pere per a dirigir el seu Poble: Tibi dabo claves Regni Caelorum; et quodcumque ligaveris super terram, erit ligatum in caelis, et quodcumque solveris super terram, erit solutum in caelis . ("Et donaré les claus del Regne del Cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.") -Mt 16,16-. No fa falta dir-ho que Crist li conferí una autoritat per la qual podríem considerar-lo fins i tot un intermediari entre Déu i l'home; el cap de l'Església, el nostre primer guia espiritual.

En conclusió, Pere és la roca sobre la qual Jesús desitja que es construeixi el seu grup de seguidors. Però l'Església no és de Pere. És solament de Jesucrist. Ho diu clarament en la primera cita que hem exposat: "edificaré la meva Església". Per tant, hem de cuidar en l'Església la comunió de tots els cristians presidits pel Papa, successor de Pere, però ho hem de fer seguint la doctrina de Crist amb fidelitat.

Néstor Vicenç Abellán Coelho.

Tarragona 30-VI-MMIX.

PD: Us recomano veure un vídeo sobre la consolidació de l'Església de Roma i la tomba de Sant Pere( aquest últim tema serà del qual versarà el meu treball de recerca de batxillerat). http://www.youtube.com/watch?v=s8NmJX3Z91Y&feature=related

Vocationes ad ministerium sacerdotale

Benvolguts,
Fa poc temps que l'Església Catòlica està patint una greu crisi de vocacions al ministeri sacerdotal. És precisament per aquest motiu que s'ha convertit en una cosa molt freqüent veure que molts preveres són destinats a ocupar el càrrec de rector de diverses parròquies de pobles diferents.
Ara bé, cal pensar quins han estat els factors que ens han dut a aquesta "crisi de vocacions"... Un d'aquests, sense cap mena de dubte, és la falsa visió que la mateixa societat ha creat en les ments de moltes persones, caracteritzant l'Església amb tota una sèrie de falsos atributs que tots hem escoltat per boca de molts ignorants.
En l'actualitat, desgraciadament, "ser capellà" és vist com quelcom poc usual i "estrany"per un percentatge força considerable de la població, a vegades fins i tot, admiro el valor que tenen certs sacerdots que duen el "cleryman", ja que segons la meva opinió personal, podríem dir que "són els que s'atreveixen a donar la cara sense cap tipus de temor".
De totes maneres ser sacerdot no vol dir que la pròpia persona vulgui ser-ho sinó que ha de sentir vocació ( del llatí vocare, "cridar"), és a dir, sentir-se "cridat per Déu". Aleshores actualment, què és el que ha passat? Déu no crida a tants joves com abans ho feia? NO
És al contrari, molts joves senten la crida de Déu a ser pastors de l'Església però no obstant, a l'hora de la veritat no s'atreveixen a donar la seva vida al servei de Déu i de l'Església, sigui per por, sigui perquè se senten incapaços de destruïr les cadenes que els mantenen encadenats als afers terrenys, o sigui perquè han estat privats o gairebé mancats d'un bon creixement espiritual i coherent amb el dogma de la fe cristiana, en poques paraules, "no responen".
Voler ser sacerdot no ha de ser considerat com un sacrifici per la persona que ho vol ser, ans al contrari, aquest fet ha d'ésser considerat com una gràcia otorgada per Déu a la pròpia persona, i quan el premi (la vocació) és gran i valuós, com ho és el fet de poder servir a Déu i a l'Església, no hem de considerar "sacrificis" quelcom haguem de fer per mantenir "en bon estat" aquest "premi" que Déu ens ha concedit.
Amics, no hem de perdre mai la nostra fe en Déu i no hem de defallir mai en l'hàbit de la pregària. Quan acostumo a pregar per les vocacions, sovint recordo aquelles paraules de Sant Fructuós: "Mai no us mancarà pastor i no podran defallir l'amor i la promesa del Senyor ni en aquest món ni en l'altre". Sovint penso en l'amor amb el que Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi es lliuraren a un Amor encara més gran, a l'Amor de Déu; i pensant en aquest amor demano que més joves estiguin disposats a donar la seva vida i el seu servei a Déu i a l'Església, aquesta última, instrument de Déu a la Terra.
En conclusió, recordeu sempre aquell passatge del Nou Testament en el que Jesús i els seus deixebles es troben enmig d'una tempesta al bell mig del mar de Galilea, la barca trontolla, Jesús dorm però és despertat pels seus deixebles aterroritzats, no obstant, enfurismat pel temor dels deixebles, Jesús aconsegueix calmar la tempesta (Mc 4, 35-41). Aquest bell passatge podria ser una lliçó per a tots nosaltres a l'hora de tractar la situació per la qual està passant l'Església actualment; l'Església és perseguida per nombrosos sectors de la societat i pateix nombrosos problemes (s'enfronta a tempestes i vents huracanats) no obstant, Déu és amb nosaltres i vetlla pel nostre bé, encara que a vegades no ens en adonem. Aleshores una tasca important del sacerdot és la de "tenir fe i vetllar per la fe dels altres" tant en periodes de tempestat com periodes sossegats. Per molt que la "barca" (l'Església) trontolli, no hem de perdre l'esperança.
Amb aquesta cita i per acabar, només pretenc matitzar la importància de la figura del sacerdot per a la preservació de la fe en tot moment.

Néstor Vicenç Abellán Coelho

Tarragona 29-VI-MMIX

La victoria está cerca

Mañana ( 7 de junio) se van a llevar a cabo las elecciones al Parlamento Europeo. Es una ocasión importante también para demostrar nuestra postura política en cuanto al gobierno socialista que desde hace cinco años no ha hecho nada más que dirigir el país de una manera nefasta. José Luís Rodríguez Zapatero ha sido quien nos ha llevado a la crisis. Sí, es cierto, la crisis afecta a nivel mundial, pero España sufre sus efectos más destructivos. Por estos motivos mañana tendremos la oportunidad de decir NO a las políticas económicas de Zapatero para frenar la crisis. La situación es urgente, tenemos un presidente sin capacidad de liderazgo, y lo que es más grave, sin "cabeza" para gobernar un país adecuadamete. Si de verdad los socialistas se interesaran por "resolver", o de alguna manera, "aligerar" los efectos que la crisis provoca en la población española ¿se hubiese creado el Ministerio de Igualdad que ha supuesto el coste de 113 millones de euros procedentes de las arcas del Estado? ¿ se dedicarían a elaborar leyes ( ej. la reforma de la ley del aborto) con las que sólo se pretende la degeneración moral de España, en vez de tomar medidas para evitar el aumento del paro? etc.
Queda totalmente claro que Zapatero y su gobierno quiere reírse de todos nosotros.
Atendiendo a tales pretensiones del gobierno socialista, queda claro cual es el "otro" partido con más peso en el panorama político español. Sólo éste se va a interesar por sacar a España de la crisis. Si éste consigue la victoria, supondrá un suceso muy importante por el cual Zapatero verá que "se le está acabando el cuento" y que su retirada está cerca.

"El diàleg entre les religions obre el món a la justícia i a la pau"

“El diàleg entre les religions obre el món a la justícia i a la pau”
Meditació mariana pronunciada per Sa Santedat Benet XVI .
Diumenge 17 de maig del 2009.

De nou a la Ciutat del Vaticà, Sa Santedat Benet XVI pronuncià un discurs titulat "El diàleg entre les religions obre el món a la justícia i a la pau" acord amb la primera lectura del passat diumenge 17 de maig (Ac.10, 44-48). En dit discurs que feu el Sume Pontífex, trobem clarament notes del seu recent viatge a Terra Santa, lloc que segons ell és “símbol d’amor de Déu al seu poble i a tota la humanitat, també és símbol de la llibertat i de la pau que Déu vol per a tots els seus fills” (cita extreta del mateix discurs publicat a L’Osservatore Romano ). No obstant, en el mateix discurs el Sant Pare també ha dit: “Però, de fet, la història d’ahir i d’avui mostra que Terra Santa és també símbol de tot el contrari, és a dir, de divisions i conflictes inacabables entre germans”. És aquí on el Sant Pare fa referència a tots els conflictes religiosos entre jueus, cristians i musulmans, conflictes que nasqueren i que es mantenen vius des de temps ja inmemorables. Terra Santa s’ha convertit desgraciadament en un focus de violència entre germans, tots som hereus d’una dinastia, la d’Abraham, tots formem un mateix poble, ens ho recorda Sa Santedat: “La història de la salvació comença amb l’elecció d’un home, Abraham, i d’un poble, Israel, però la seva intenció és la universalitat, la salvació de tots els pobles”. Això mateix que ha dit el Vicari de Crist a la Terra, ho trobem també reflexat en la primera lectura d’aquest diumenge passat (17 de maig) que ens parla de com l’apòstol Sant Pere anà a casa de Corneli i allà convertí els pagans que s’hi trobaven, i que es convertiren a la fe cristiana sense passar prèviament a convertir-se a la religió jueva: “Ara veig de veritat que Déu no fa distincions a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en Ell i obra el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui” ( Ac.10,34-35) . És doncs, a partir d’aquí que Sa Santedat pretén matitzar el missatge de Crist i a través del qual ens pretén transmetre que tots formem un mateix poble i tots som germans i dignes del do de la Salvació, i que ens podem sentir joiosos de l’arribada del Regne de Déu. Aquest text, doncs, pretén cercar un bon enteniment entre les diferents divisions d’aquest poble universal que és el Poble de Déu i així trobar-nos cada vegada més a prop de la pau que Crist ens exhorta i ens demana.

Breu reflexió sobre l'avortament

Com a persona, i no només partint de la moral catòlica que molts compartim, trobo que l’avortament és un assassinat emmascarat, una acció mixta, a la qual recorre la mare per prevenir un "suposat mal major" (el naixement del seu fill/a). És una cosa molt pobra decidir que un nen ha de morir per a que tu puguis viure com desitges ( Mare Teresa de Calcuta).
En cap cas s’han de consentir aquestes intervencions mèdiques, assassinats d’innocents, no és la mare ni el pare qui donen vida a un nou ésser per voluntat pròpia. Per aquests motius, el fet pel qual una dona es queda embarassada, no es deu només al fruit d’una unió entre un home i una dona sinó a una acció externa que una persona creient relacionaria amb la divinitat o divinitats i una persona atea relacionaria, amb un sentit molt ampli, amb la ciència.
El que ha de quedar clar és que la vida d’un nadó, es trobi o no a l’interior del ventre de la mare, no es tracta d’un objecte inútil del qual la mare en sigui la propietària, però sí la responsable. Tota dona embarassada ha de ser conscient que la criatura que duu a les seves entranyes no viu des del moment en el qual el ginecòleg li ha comunicat la notícia del seu embaràs sinó des del mateix moment en que aquesta ha estat concebuda. Tot individu, per petits que siguin els seus indicis de vida que presenta inicialment, té dret a néixer. Per aquestes raons, el ventre matern ha de ser considerat un temple sagrat que sota cap circumstància ha de ser profanat excepte quan la vida de la mare corri perill. És la voluntat de Déu que aquesta criatura neixi, tan sols Ell té el poder per a donar la vida i el poder per a treure-la. Aquest darrer any, no recordo la xifra exacta, s’han produït a l’Estat Espanyol milers d’avortaments, milers d’assassinats d’innocents; ara hauríem de pensar quants futurs metges, advocats, professors, empresaris, funcionaris, sacerdots... han estat negats del dret a la vida, del dret a néixer.