Benvolguts,
Ahir vàrem celebrar les solemnitats de Sant Pere i Sant Pau al si de la nostra estimada Església.
Vull aprofitar aquesta festivitat (en molts indrets celebrada diumenge ja que aquest any s'esqueia en dilluns) per remarcar la importància d' un d' aquests personatges el qual va tenir un paper rellevant (l'altre també) en la difusió inicial de la Bona Nova i en la fundació de la primera cominitat cristiana de Roma.
No obstant, nosaltres ens centrarem en la figura de l'apòstol Pere, pescador de Galilea, apòstol de Crist i "pescador d'homes".
Pere suposà per a nosaltres el cap inicial de la nostra Església i actualment ho és encarnat en la figura del Papa. Sume Pontífex, Vicari de Crist, Successor de Pere. Sempre resonen i sempre han de ressonar aquelles paraules que Crist dirigí a Pere a Cesarea de Filip, a la Galilea: Tu es Petrus et super hanc petram aedificabo ecclesiam meam et portae inferi non praevalebunt adversus eam. ( "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.) -Mt 16, 18-. A través d'aquestes mateixes paraules hem de reconèixer l'autoritat que Crist ha conferit a Pere i al Sant Pare actual per heretat. No obstant això, desgraciadament veiem com fins i tot dins de la mateixa Església la "infalibilitat Papal" s'ha vist atacada d'un mode cruel i injustificat.
La infalibilitat pontifícia constitueix un dogma, segons el cual, el Sume Pontífex està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església una ensenyança dogmàtica en temes de fe i moral sota la denominació de "solemne definició pontifícia" o declaració "ex cathedra", així doncs, com qualsevol altra veritat de fe, no s'atén a cap tipus de discussió per a ésser aprovada.
No obstant aquesta veritat dogmàtica, com deia abans, ha estat atacada en diverses ocasions fins i tot dins del mateix si de la Santa Mare Església, hi han hagut sacerdots que l'han posada en dubte, un d'aquests fou Hans Küng qui fou també l'autor de nombroses crítiques contra la figura del nostre estimat Papa Joan Pau II i el seu pontificat.
Per anar acabant només voldria exposar una cita (continuació de la d'abans exposada) en la que encara podem apreciar més com Crist confereix el seu legat a Pere per a dirigir el seu Poble: Tibi dabo claves Regni Caelorum; et quodcumque ligaveris super terram, erit ligatum in caelis, et quodcumque solveris super terram, erit solutum in caelis . ("Et donaré les claus del Regne del Cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.") -Mt 16,16-. No fa falta dir-ho que Crist li conferí una autoritat per la qual podríem considerar-lo fins i tot un intermediari entre Déu i l'home; el cap de l'Església, el nostre primer guia espiritual.
En conclusió, Pere és la roca sobre la qual Jesús desitja que es construeixi el seu grup de seguidors. Però l'Església no és de Pere. És solament de Jesucrist. Ho diu clarament en la primera cita que hem exposat: "edificaré la meva Església". Per tant, hem de cuidar en l'Església la comunió de tots els cristians presidits pel Papa, successor de Pere, però ho hem de fer seguint la doctrina de Crist amb fidelitat.
Néstor Vicenç Abellán Coelho.
Tarragona 30-VI-MMIX.
PD: Us recomano veure un vídeo sobre la consolidació de l'Església de Roma i la tomba de Sant Pere( aquest últim tema serà del qual versarà el meu treball de recerca de batxillerat). http://www.youtube.com/watch?v=s8NmJX3Z91Y&feature=related
